A l’ICCI / Casa Amèrica Catalunya

Cristina Peri Rossi descobreix alguns dels poemes del seu pròxim llibre “Mi casa es la escritura“
Barcelona 11 de Gener de 2006.

Imprevisible, la poeta uruguaiana Cristina Peri Rossi ha sorprès a un auditori completament lliurat a la seva poesia amb la lectura de quatre poemes inèdits del seu pròxim llibre, Mi casa es la escritura. Aquesta sorpresa es va produir després que Peri Rossi llegís a l’ICCI/ Casa Amèrica Catalunya alguns dels seus poemes de Poesia reunida, una recopilació de la seva obra poètica. L’acte ha comptat amb la presència de l’editor de l’obra, Andreu Jaume; amb el director del ICCI/ Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria; i amb el Cònsol d’Uruguai a Barcelona, Joaquín Piriz.

Cristina Peri Rossi ha definit Mi casa es la escritura com “un llibre ple d’ironia i humor”. El títol de l’obra fa referència a un dels poemes, que “està escrit contra les hipoteques, aquesta mania espanyola”. Entre els poemes inèdits que ha llegit es troben Diálogo conyugal, carregat d’humor, Book warm deluxe, sobre el desamor i Internet i La noche, que podria definir-se com un homenatge a la part favorita del dia de Cristina Peri Rossi.

Abans de sorprendre a l’auditori amb aquesta primícia, Cristina Peri Rossi ha realitzat una lectura d’una selecció dels poemes publicats en Poesia reunida, l’obra que recopila la seva poesia. Els poemes escollits per l’escriptura uruguaiana representaven cadascun dels seus llibres. Amb això ha aconseguit crear un panorama general sobre la seva obra. Dels poemes extrets de Evohé (1971), Peri Rossi ha afirmat que es tracta de “poemes eròtics que van causar un terrible escàndol a Montevideo”. En ells, la poeta intenta “tornar a les paraules el seu sentit primigeni”. Entre la seva lectura també hi ha hagut poemes de Descripción de un naufragio, obra que expressa el dolor del exili i la derrota sentimental; i d’Estado de exilio, la seva primera obra però va tardar trenta anys a publicar-la. És un llibre “esgarrifós” que aprofundeix en el dolor de l’exili i de la guerra.

Per finalitzar la lectura, Peri Rossi ha escollit uns poemes sobre Barcelona de nit, lloc en el qual des del seu exili ha viscut grans moments i al qual rendeix un petit homenatge. Segons la seva opinió, “per estimar una ciutat cal enamorar-se d’una persona d’aquesta ciutat”.