El llibre Una vegada un home i una dona van morir va ser presentat el passat mes de maig a l’Espai Betúlia de Badalona.  Porta per subtítol (Un dia no hi serem) i parla, precisament de la mort des de diverses òptiques. Com a recordatori de la pròpia mort, al llarg de les pàgines van apareixent maneres tradicionals d’anomenar-la que algunes les recordem i d’altres ens sorprenen.

A la presentació, molt concorreguda, van ser presents les seves autores i autor: Roser Pubill, Núria G. Galdés i Joan Soler i Amigó, aquest últim patró de la Fundació Catalunya-Amèrica. Cadascú va fer referència al treball realitzat dins de l’edició.

El llibre té també la seva història marcada pel context mundial, ja que estava acabat abans d’esclatar la pandèmia de Covid19 i ha hagut d’esperar per poder ser presentat públicament. El tema també ens fa plantejar-nos la pròpia mort, en aquests moments en que som més conscients dels nostres límits temporals.

Dins de la presentació els autors van dedicar una estona a parlar de la portada, a la qual trobem una reproducció del mural La mort juga als escacs, del pintor Albertus Pictor, realitzat cap el 1480-1490 per l’església de Taby a Suècia.

A la seva contraportada podem llegir: “Aquest llibre ha estat escrit a sis mans del pròleg a l’epíleg, i té un índex divers però no contradictori. Intenta abastar de l’Hades d’Orfeu als tanatoris; del culte als difunts al refranyer; del nemini parco de les danses de la Mort a l’existencialisme filosòfic; de la genètica a la mort cel·lular; de l’eutanàsia a l’adéu del Petit Príncep… I entremig fem literatura. És la mateixa Mort que es troba i s’amaga, se somnia i es dol en les mitologies i les teologies, en les rondalles i llegendes, en les ciències i les lletres, en els jocs i els poemes. La mateixa que ens arriba a cadascú”.

L’editorial és Onix i el llibre es pot trobar fàcilment a les llibreries.