La ficció de l’exili
Julià Guillamon ha preparat una àmplia antologia de textos literaris

J.C.
Avui

Trenta-cinc relats de deu escriptors catalans, entre novel·les i contes, s’han aplegat en el llibre Narrativa catalana de l’exili, que ha preparat Julià Guillamon i que acaba de publicar Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors. Es tracta d’un llibre de pes, tant per les 1.280 pàgines com per les obres seleccionades, algunes de les quals formen part de la millor literatura catalana del segle XX.

En aquest aplec, que vol recompondre la història de l’exili amb els textos de ficció dels autors més importants, hi trobem obres cabdals, com Crist de 200.000 braços, d’Agustí Bartra, que “fa trenta anys que no s’havia publicat”, segons Guillamon. També hi ha completes les novel·les Tots tres surten per l’Ozama, de Vicenç Riera Llorca, i Paraules d’Opòton el Vell, d’Avel·lí Artís-Gener. L’antologia aplega diferents contes de Mercè Rodoreda, Pere Calders, Lluís Ferran de Pol i Xavier Benguerel. El curador del llibre també destaca la inclusió de la novel·la Temperatura, de Francesc Trabal, la darrera novel·la que l’autor va publica a l’exili, “un llibre controvertit” des de la seva publicació a Mèxic el 1946. També s’han recuperat textos importants de Ramon Vinyes i Cèsar-August Jordana.

La idea de fer l’antologia prové tant de l’exposició Literatures d’exili, que es pot veure al CCCB, comissariada pel mateix Guillamon, com dels buits literaris que va copsar el curador a la Fira del Llibre de Guadalajara l’any passat, principalment perquè molts dels llibres importants “no estaven vius”. Amb el volum acabat de sortir amb alguns d’aquests llibres que estaven oblidats, Julià Guillamon considera que la literatura catalana de l’exili “conserva en molt bona part la seva vigència i alguns dels relats inclosos són sorprenents, i tant poden interessar el gran públic com els especialistes”.

Els textos seleccionats mostren que l’exili “és una experiència traumàtica” però també “obre un ventall de nous mons que enriqueixen la literatura catalana”. Guillamon afegeix que el conjunt de l’antologia és “un pentagrama que conté moltes notes, i no només en el registre dramàtic, sinó també en l’humorístic i irònic”. Pel que fa a la temàtica, “és una mena de puzle entre textos molt coneguts i d’altres per donar-hi una interpretació nova”.