Catalunya des dels tròpics
(Pres de la Universitat Oberta de Catalunya -UOC-)

Poques experiències personals són comparables a les viscudes per qui ha de fugir del seu país, expulsat per la violència o la guerra; aquest fet comporta gairebé sempre una urgent necessitat de comunicar, d’explicar les pròpies vivències i alimentar-se dels pensaments dels altres.

Els catalans que arribaren a Mèxic després de la guerra del 1936 en són un bon testimoni. Desenes de revistes en català, centenars de llibres editats i inèdits, a més de milers de col·laboracions en la premsa cultural mexicana, mostren la seva passió per la lletra impresa, com si les paraules fossin l’últim lligam que els mantenia units a tot allò que havien estat i estimaven, simbolitzat en un nom que repetien una i una altra vegada: Catalunya.

La seva obra literària a Mèxic i, podríem dir, bona part de la seva vida d’exiliats, foren recordatori i homenatge al país d’origen –aquesta és la raó del títol amb què encapçalem aquest espai virtual, paraules manllevades de l’Oda a Catalunya des dels tròpics d’Agustí Bartra (1940).

Avui –quan les generacions més joves demanen una revisió amb menys prejudicis de la nostra memòria històrica immediata– volem agrair, a tots aquells que s’anomenaven a ells mateixos “catalans de Mèxic”, la seva autoexigència i el seu compromís, el mestratge i la petjada que han deixat en la nostra cultura. I volem fer-ho de la millor manera que sabem: convidant tothom a llegir-los i, si s’escau, rellegir-los.